29. abr., 2020

Ser algú

“Has d'arribar a ser algú a la vida”. Aquesta frase la vaig començar a escoltar de molt menuda, més tard la vaig sentir i fins i tot l'he viscuda. Avui m'he aturat a reflexionar-hi. Ja fa anys que sé que “sóc algú”, és una obvietat. Cadascú de nosaltres “som algú”, independentment de si tinc més o menys diners al banc, de si tinc parella o no, de si gasto una talla quaranta o cinquanta-dos de pantaló. Tots som algú. Això que sembla tan evident, a mi m'ha costat anys assimilar-ho. Fins i tot encara ara, de tant en tant, hi ha moments en què de manera automàtica em surt un comentari que m'espanta. És com que allò que he “après”, que m'han anant inculcant des de petita, tingués vida pròpia i aleshores surt com una calamarsada que volgués fer malbé el que porto sembrant durant tants anys. Hi ha dies que em renyo més estona del compte, d'altres no tant. No recordo que porto anys sembrant i que una calamarsada de tant en tant no pot fer malbé la collita. M'adono que són “algú”, com tothom, ni més ni menys. I m'agrada molt la sensació de sentir que quan entenc això sóc més feliç, més flexible i humil, i alhora més autèntica.

 

I tu, et sents “algú”?

29/04/20