24. oct., 2018

Un okupa al balcó

Fa uns dies que al balconet de casa hi tinc un okupa. El primer dia que el vaig veure em va fer somriure. No és que ell fes cap cosa excepcional per fer-me somriure, sinó que va ser la meva reacció davant la seva presència, com vaig viure jo el fet de trobar-me aquell okupa al balcó, que va provocar el somriure. Em va sorprendre que al meu petit balcó al bell mig de la ciutat, allunyat de camps i vinyes per saltar i campar lliurement, hagués vingut a fer estada un saltamartí. I vaig somriure i vaig agrair la seva visita. Vam intercanviar alguna mirada i li vaig fer una foto, que vaig voler compartir amb amics i familiars. La meva sorpresa va ser a l'endemà, quan en tornar a sortir al balconet, em trobo de nou el visitant saltarí. Havia canviat la branca de l'hibiscus per la torreta del gessamí. “Ei, què hi fas aquí?”, vaig preguntar-li. No em va respondre, era evident: prenia el sol. Vaig somriure i li vaig fer una altra foto que vaig tornar a compartir. I així han passat quatre dies, jo sortint al balcó a saludar-lo i ell canviant de torreta. I compartir les fotos cada dia dels Pelegrinatges d'en Flip s'ha convertit en un joc, amb mi mateixa i amb els meus. Estic molt agraïda a en Flip per oferir-nos l'oportunitat de jugar, de somriure, de compartir. Aquests moments em recorden que les Oportunitats hi són, només falta que posem una mica de part nostra per poder gaudir-les. Gràcies Flip!!!