31. jul., 2021

GENT QUE ET VEU

Hi ha gent que et mira i hi ha gent que et veu. Hi ha gent que ni tan sols sap que existeixes malgrat els tinguis a un pam del nas. Hi ha gent que es pensa que ets un altre, un antic conegut, un famós, o algú que només existeix en el seu imaginari, una projecció dels seus anhels, esperances i desitjos: un miratge. Jo m'he trobat en tots i cadascun d'aquests papers que esmento i cada lloc m'ha permès sentir a cada porus de la pell i de l'ànima les diferents emocions de l'auca. La impotència, la inseguretat, la tendresa, l'alegria, la ràbia, l'emoció, l'excitació, la calma, la plenitud... A la meva experiència vital puc dir que els que m'han vist són comptades ànimes sensibles avesades a copsar l'essència de les coses i les persones, uns rara avis”. I ho fan sense cap mena de dubte, no hi ha vacil·lació en la seva mirada, en el gest o en la paraula que intercanvien amb allò o a aquell a qui han vist. Aquesta connexió directa i genuïna, sense floritures ni màscares ni barreres provoca una sacsejada existencial que sovint agafa una dimensió màgica, sobrenatural, esotèrica. No hi ha marxa enrere. Quan algú et veu, sents que allò és justament l'autèntica realitat possible i necessària en la recerca de la felicitat.

I aleshores sorgeix la pregunta ineludible:

-I tu, ja t'has vist?

María Rodríguez Sandía 26 juliol 2019

Foto: Jaume Felipe